Hola a tothom,
espero que us trobeu molt bé.
Aquestes són
les respostes de la setmana passada per cursos:
1r ESO:
33.- Resposta model.
Es prepara el formigó barrejant
ciment, sorra, grava i aigua en les proporcions adequades. S’aboca en motlles
de fusta amb varetes d’acer i, finalment, es retira el motlle quan el formigó
s’endureix.
34.- Resposta model.
1. Es prepara el formigó.
2. Es transporta al lloc on es farà
servir.
3. S’aboca als motlles.
4. Es retira el motlle.
35.- Els components del formigó són: ciment, sorra, grava i aigua.
a) En afegir varetes d’acer en els
motlles de fusta, obtenim pilars de formigó armat.
b) El formigó suporta grans
esforços de compressió.
36.- a) El formigó s’enduriria i ja no es podria continuar abocant
als pilars.
b) Per mantenir el formigó en
moviment, amb la qual cosa s’aconsegueix una barreja homogènia i que trigui més
a endurir-se.
37.- a) Si fem servir 30 kg de ciment necessitem uns 60 kg de sorra
i 90 kg de grava.
b) Per acabar la barreja, faltaria
afegir-hi l’aigua.
38.- a) El formigó, igual que altres materials aglutinants,
s’endureix consistentment en poc temps, de manera que els obrers han
d’apressar-se per estendre’l pertot arreu abans que això passi.
b) No, en fer la barreja es poden
afegir productes que regulen el temps d’enduriment.
39.- a) Com que sabem el gruix de la capa, és a dir, l’altura,
calculem la superfície que es pot cobrir amb 6 m3 de formigó.
Volum = Altura · Superfície → V = h
· s → S = V/ h = 6 m3 / 0,2 m
= 30 m2
b) Calculem, en primer lloc, el
volum de formigó que necessitem per cobrir una superfície de 200 m2:
V = h · S = 0,2 m · 200 m2
= 40 m3
Necessitem 40 m3 de
formigó. Com que el camió formigonera té una capacitat de 10 m3 ,
hauria de fer 4 viatges.
40.- Resposta oberta.
41.- a) 70 minuts.
b) 11 víctimes l’any 2012.
c) L’autopista C-16, del Bages a
Barcelona.
42.- Perquè la crisi ha aturat el projecte.
43.- A millorar els punts negres de la C-55, cosa que ha millorat
les xifres de sinistralitat.
44.- Resposta model. Ha de ser ampla, ben asfaltada, amb vorals
espaiosos, ben senyalitzada, etc.
45.- Resposta oberta.
2n ESO:
13.- a) Els processadors de textos són les aplicacions utilitzades
per generar documents tipus carta, informes, etc.
b) Les aplicacions per elaborar
presentacions multimèdia permeten mostrar diferents pantalles a una audiència
d’una manera dinàmica, i incorporar-hi si cal animacions, efectes d’àudio o
vídeo.
c) Els fulls de càlcul s’utilitzen
per elaborar pressupostos o presentar informes sobre les vendes, per exemple.
d) Els gestors de bases de dades
emmagatzemen grans quantitats d’informació i ofereixen un accés ràpid als
registres emmagatzemats.
e) Els navegadors permeten
visualitzar pàgines web.
f) Els gestors de correu electrònic
permeten enviar i rebre arxius còmodament entre múltiples usuaris usant la
xarxa Internet.
14.- a) LibreOffice Impress; Microsoft PowerPoint, IBM Symphony
Presentations, Keynote, Prezi.
b) LlibreOffice Calc; Microsoft
Excel, IBM Symphony Spreadsheets, Numbers.
c) LlibreOffice Base; Microsoft
Access.
15.- a) Activant la icona de transició personalitzada apareix un
menú amb desenes de possibles efectes de transició: escombrada, gir, descobrir,
barres, escaquer, persianes, desplaça, cortina, quadrats, dissol, etc. A més,
es pot regular la velocitat de l’efecte i acompanyar-lo d’algun so.
b) La interacció permet que clicant
sobre un petit símbol que destaca un punt d’interès d’una diapositiva s’obri
una nova diapositiva on s’amplia la informació d’aquest punt d’interès.
17.- Hi ha dues opcions: Dins de la barra estàndard, seleccionar la
icona Diagrama. Dins de la barra de menús, seleccionar Insereix i, dins del
menú desplegable, triar Diagrama.
19.- Resposta lliure.
Casella resultat = casella 1 +
casella 2.
Casella resultat = casella 1 +
casella 2.
Casella resultat = POTÈNCIA
(casella 1; casella 2).
20.- Resposta oberta.
22.- a) Amb un full de càlcul és senzill calcular la mitjana d’un conjunt
de dades. CERT
b) Totes les diapositives que
formen una presentació multimèdia han d’incloure el mateix tipus de transició.
FALS
c) En un arxiu de Base només hi
podem incloure una taula. FALS
d) En una taula de Base hi poden
haver dos o més camps amb el mateix nom. FALS
e) En una diapositiva podem
incloure diversos elements amb diferents efectes animats. CERT
f) Totes les dades numèriques d’un
mateix full de càlcul han de tenir el mateix nombre de xifres decimals. FALS
23.- a) Des de la imatge seleccionada cal prémer el botó dret del
ratolí i triar Interacció. En la finestra que apareix cal triar l’acció que es
desencadena en fer clic. En aquest cas, escollir les diapositives anterior,
posterior o una altra de determinada.
25.- Casella resultant = casella distància / casella temps emprat.
Cal indicar les dades en la capçalera de la taula de les dades: km per a la
distància i hores o minuts per al temps.
26.- a) Un diagrama de sectors permet visualitzar immediatament els
percentatges i la proporció entre els alumnes aprovats i suspesos.
b) Cal fer una taula amb dues
columnes: la primera columna ha de contenir la categoria de les dades (aprovats
i suspesos o les notes numèriques o per nivells), i la segona, el nombre d’alumnes
inclosos en cada categoria.
27.- ATENCIÓ: Hi ha més alumnes practicants que alumnes al centre,
cosa que vol dir que n’hi ha que practiquen dos o més esports.
31.- a) Des de la barra de menús cal seleccionar Insereix i des
d’allà triar Diagrama en el desplegable.
b) El procediment és semblant a
Calc, ja que s’obre un diagrama d’exemple i apareix un menú on podem accedir a
la taula de dades, el tipus de diagrama, la llegenda, etc. Està pensat per
treballar amb poques dades, ja que en cas contrari cal anar ampliant manualment
la taula de dades.
c) És més fàcil, ràpid i eficient
treballar amb Calc les dades numèriques per fer gràfics. De fet, a Impress hi
ha l’opció d’inserir gràfics procedents de Calc.
3r ESO:
15.- En grans xarxes permet comprovar:
• quins dispositius estan
connectats a una hora determinada i si això es troba dins de la normalitat.
• si hi ha dispositius aliens a la
xarxa que han aconseguit infiltrar-s’hi.
16.- Perquè qualsevol terminal sense fils que detecti la xarxa s’hi
podria connectar lliurement. Aleshores es protegeixen les dades transmeses per
la xarxa amb un xifratge o encriptació i alhora cal una autenticació dels
usuaris per accedir a la xarxa.
17.- Resposta oberta.
18.- Resposta oberta.
19.- Resposta oberta.
4t ESO:
22.- Per poder comparar i saber quant s’han desviat les variables.
23.- Segons les dades registrades, els frens hidràulics de disc
presenten millors prestacions que els frens de llanda.
24.- Resposta oberta.
25.- Resposta oberta.
26.- Resposta oberta.
27.- Calculem la diferència del temps de frenada:
5,6 s - 4,3 s = 1,3 s
Calculem a quin percentatge del
primer correspon:
x % de 5,6 = 1,3 s => x = 23,2 %
Amb els frens de disc es redueix el
temps de frenada un 23,2% respecte dels antics frens de llanda.
28.- Perquè el sistema de frenada ofereix millors prestacions en
general i, així, els ciclistes tindran més marge de maniobra, encara que les
condicions meteorològiques siguin adverses.
29.- Resposta oberta.
30.- El sistema ABS ens ajuda a mantenir el control del vehicle.
31.- La finalitat principal dels frens d’un vehicle és reduir la
velocitat i fer que les rodes s’aturin. Això, però, té un inconvenient, si les
rodes no giren però el cotxe continua en moviment, es perd el control del
vehicle. Durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, aquest era el
funcionament dels vehicles. A partir dels anys noranta s’instal·la un nou
sistema, anomenat ABS, que evita aquest problema. Aquest sistema detecta quan
el cotxe es mou sense que les rodes girin i, per consegüent, envia una ordre
perquè es desbloquegin i puguem recuperar-ne el control.
32.- a) Treure pressió al líquid que comprimim amb el pedal, encara
que el conductor no aixequi el peu. Per fer-ho, s’intercalen unes aixetes al
circuit de frens (electrovàlvules) que, en rebre un senyal elèctric des de la
centraleta de l’ABS, obren el pas de líquid a un canal diferent del de la roda,
de manera que el fre d’aquesta roda s’allibera.
b) Els components que incorpora un
sistema ABS són:
• Unitat de comandament.
• Centraleta.
• Electrovàlvules (solen anar
muntades en una unitat compacta anomenada grup hidràulic).
• Sensors de gir a les rodes. c)
Gràcies a uns sensors, la unitat de comandament rep en tot moment informació de
la velocitat de gir de cada una de les rodes.
33.- Activitat pràctica.
34.- Resposta oberta.
Aquesta ha estat l’última sessió del curs, recordeu de lliurar l’esquema del
tema. Les activitats d’estiu les penjaré en breu al blog.
Bon estiu i cuideu-vos molt!
