dimarts, 30 de juny del 2020

VISUAL I PLÀSTICA

Activitats de Visual i Plàstica estiu 2.020.


Hola a tothom, espero que us trobeu molt bé.

Aquests són els dossiers d’estiu d’enguany per cursos:

1r ESO:



2n ESO:



Molt bon estiu a totes i a tots. Cuideu-vos molt i recordeu que si us protegiu esteu protegint als vostres.


Una forta abraçada.

TECNOLOGIA

Activitats Tecnologia estiu 2.020.


Hola a tothom, espero que us trobeu molt bé.

Aquests són els dossiers d’estiu d’enguany per cursos:

1r ESO:


2n ESO:


3r ESO:



Molt bon estiu a tots i totes. Cuideu-vos molt i recordeu l’ús de la mascareta, rentat de mans i distància de seguretat, sé que és difícil però el perill de recaiguda no a baixat.


Una forta abraçada.

BIOLOGIA 3r

Activitats Biologia estiu 2.020.


Hola a tothom, espero que us trobeu molt bé.

Aquest és el dossier d’estiu d’enguany:



Espero que tingueu un molt bon estiu. Cuideu-vos molt i no baixeu la guàrdia, això encara no ha acabat.

Una forta abraçada.

divendres, 19 de juny del 2020

BIOLOGIA 3r

Solució d’activitats Biologia del 16 al 19 de juny.



Hola a tothom, espero que us trobeu molt bé.

Les solucions a les activitats demanades a l’última sessió les trobareu amb aquest enllaç:


Aquesta ha estat l’última sessió, en breu penjaré la feina d’estiu al blog.

Us desitjo un molt bon estiu i cuideu-vos molt!

dijous, 18 de juny del 2020

TECNOLOGIA

Solucions Tecnologia setmana de l’11  al 18 de juny.



Hola a tothom, espero que us trobeu molt bé.

Aquestes són les respostes de la setmana passada per cursos:

1r ESO:

33.- Resposta model.
Es prepara el formigó barrejant ciment, sorra, grava i aigua en les proporcions adequades. S’aboca en motlles de fusta amb varetes d’acer i, finalment, es retira el motlle quan el formigó s’endureix.
34.- Resposta model.
1. Es prepara el formigó.
2. Es transporta al lloc on es farà servir.
3. S’aboca als motlles.
4. Es retira el motlle.
35.- Els components del formigó són: ciment, sorra, grava i aigua.
a) En afegir varetes d’acer en els motlles de fusta, obtenim pilars de formigó armat.
b) El formigó suporta grans esforços de compressió.
36.- a) El formigó s’enduriria i ja no es podria continuar abocant als pilars.
b) Per mantenir el formigó en moviment, amb la qual cosa s’aconsegueix una barreja homogènia i que trigui més a endurir-se.
37.- a) Si fem servir 30 kg de ciment necessitem uns 60 kg de sorra i 90 kg de grava.
b) Per acabar la barreja, faltaria afegir-hi l’aigua.
38.- a) El formigó, igual que altres materials aglutinants, s’endureix consistentment en poc temps, de manera que els obrers han d’apressar-se per estendre’l pertot arreu abans que això passi.
b) No, en fer la barreja es poden afegir productes que regulen el temps d’enduriment.
39.- a) Com que sabem el gruix de la capa, és a dir, l’altura, calculem la superfície que es pot cobrir amb 6 m3 de formigó.
Volum = Altura · Superfície → V = h · s →  S = V/ h = 6 m3 / 0,2 m = 30 m2
b) Calculem, en primer lloc, el volum de formigó que necessitem per cobrir una superfície de 200 m2:
V = h · S = 0,2 m · 200 m2 = 40 m3
Necessitem 40 m3 de formigó. Com que el camió formigonera té una capacitat de 10 m3 , hauria de fer 4 viatges.
40.- Resposta oberta.
41.- a) 70 minuts.
b) 11 víctimes l’any 2012.
c) L’autopista C-16, del Bages a Barcelona.
42.- Perquè la crisi ha aturat el projecte.
43.- A millorar els punts negres de la C-55, cosa que ha millorat les xifres de sinistralitat.
44.- Resposta model. Ha de ser ampla, ben asfaltada, amb vorals espaiosos, ben senyalitzada, etc.
45.- Resposta oberta.

2n ESO:

13.- a) Els processadors de textos són les aplicacions utilitzades per generar documents tipus carta, informes, etc.
b) Les aplicacions per elaborar presentacions multimèdia permeten mostrar diferents pantalles a una audiència d’una manera dinàmica, i incorporar-hi si cal animacions, efectes d’àudio o vídeo.
c) Els fulls de càlcul s’utilitzen per elaborar pressupostos o presentar informes sobre les vendes, per exemple.
d) Els gestors de bases de dades emmagatzemen grans quantitats d’informació i ofereixen un accés ràpid als registres emmagatzemats.
e) Els navegadors permeten visualitzar pàgines web.
f) Els gestors de correu electrònic permeten enviar i rebre arxius còmodament entre múltiples usuaris usant la xarxa Internet.
14.- a) LibreOffice Impress; Microsoft PowerPoint, IBM Symphony Presentations, Keynote, Prezi.
b) LlibreOffice Calc; Microsoft Excel, IBM Symphony Spreadsheets, Numbers.
c) LlibreOffice Base; Microsoft Access.
15.- a) Activant la icona de transició personalitzada apareix un menú amb desenes de possibles efectes de transició: escombrada, gir, descobrir, barres, escaquer, persianes, desplaça, cortina, quadrats, dissol, etc. A més, es pot regular la velocitat de l’efecte i acompanyar-lo d’algun so.
b) La interacció permet que clicant sobre un petit símbol que destaca un punt d’interès d’una diapositiva s’obri una nova diapositiva on s’amplia la informació d’aquest punt d’interès.
17.- Hi ha dues opcions: Dins de la barra estàndard, seleccionar la icona Diagrama. Dins de la barra de menús, seleccionar Insereix i, dins del menú desplegable, triar Diagrama.
19.- Resposta lliure.
Casella resultat = casella 1 + casella 2.
Casella resultat = casella 1 + casella 2.
Casella resultat = POTÈNCIA (casella 1; casella 2).
20.- Resposta oberta.
22.- a) Amb un full de càlcul és senzill calcular la mitjana d’un conjunt de dades. CERT
b) Totes les diapositives que formen una presentació multimèdia han d’incloure el mateix tipus de transició. FALS
c) En un arxiu de Base només hi podem incloure una taula. FALS
d) En una taula de Base hi poden haver dos o més camps amb el mateix nom. FALS
e) En una diapositiva podem incloure diversos elements amb diferents efectes animats. CERT
f) Totes les dades numèriques d’un mateix full de càlcul han de tenir el mateix nombre de xifres decimals. FALS
23.- a) Des de la imatge seleccionada cal prémer el botó dret del ratolí i triar Interacció. En la finestra que apareix cal triar l’acció que es desencadena en fer clic. En aquest cas, escollir les diapositives anterior, posterior o una altra de determinada.
25.- Casella resultant = casella distància / casella temps emprat. Cal indicar les dades en la capçalera de la taula de les dades: km per a la distància i hores o minuts per al temps.
26.- a) Un diagrama de sectors permet visualitzar immediatament els percentatges i la proporció entre els alumnes aprovats i suspesos.
b) Cal fer una taula amb dues columnes: la primera columna ha de contenir la categoria de les dades (aprovats i suspesos o les notes numèriques o per nivells), i la segona, el nombre d’alumnes inclosos en cada categoria.
27.- ATENCIÓ: Hi ha més alumnes practicants que alumnes al centre, cosa que vol dir que n’hi ha que practiquen dos o més esports.


31.- a) Des de la barra de menús cal seleccionar Insereix i des d’allà triar Diagrama en el desplegable.
b) El procediment és semblant a Calc, ja que s’obre un diagrama d’exemple i apareix un menú on podem accedir a la taula de dades, el tipus de diagrama, la llegenda, etc. Està pensat per treballar amb poques dades, ja que en cas contrari cal anar ampliant manualment la taula de dades.
c) És més fàcil, ràpid i eficient treballar amb Calc les dades numèriques per fer gràfics. De fet, a Impress hi ha l’opció d’inserir gràfics procedents de Calc.

3r ESO:

15.- En grans xarxes permet comprovar:
• quins dispositius estan connectats a una hora determinada i si això es troba dins de la normalitat.
• si hi ha dispositius aliens a la xarxa que han aconseguit infiltrar-s’hi.
16.- Perquè qualsevol terminal sense fils que detecti la xarxa s’hi podria connectar lliurement. Aleshores es protegeixen les dades transmeses per la xarxa amb un xifratge o encriptació i alhora cal una autenticació dels usuaris per accedir a la xarxa.
17.- Resposta oberta.
18.- Resposta oberta.
19.- Resposta oberta.

4t ESO:

22.- Per poder comparar i saber quant s’han desviat les variables.
23.- Segons les dades registrades, els frens hidràulics de disc presenten millors prestacions que els frens de llanda.
24.- Resposta oberta.
25.- Resposta oberta.
26.- Resposta oberta.
27.- Calculem la diferència del temps de frenada:
5,6 s - 4,3 s = 1,3 s
Calculem a quin percentatge del primer correspon:
x % de 5,6 = 1,3 s => x = 23,2 %
Amb els frens de disc es redueix el temps de frenada un 23,2% respecte dels antics frens de llanda.
28.- Perquè el sistema de frenada ofereix millors prestacions en general i, així, els ciclistes tindran més marge de maniobra, encara que les condicions meteorològiques siguin adverses.
29.- Resposta oberta.
30.- El sistema ABS ens ajuda a mantenir el control del vehicle.
31.- La finalitat principal dels frens d’un vehicle és reduir la velocitat i fer que les rodes s’aturin. Això, però, té un inconvenient, si les rodes no giren però el cotxe continua en moviment, es perd el control del vehicle. Durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, aquest era el funcionament dels vehicles. A partir dels anys noranta s’instal·la un nou sistema, anomenat ABS, que evita aquest problema. Aquest sistema detecta quan el cotxe es mou sense que les rodes girin i, per consegüent, envia una ordre perquè es desbloquegin i puguem recuperar-ne el control.
32.- a) Treure pressió al líquid que comprimim amb el pedal, encara que el conductor no aixequi el peu. Per fer-ho, s’intercalen unes aixetes al circuit de frens (electrovàlvules) que, en rebre un senyal elèctric des de la centraleta de l’ABS, obren el pas de líquid a un canal diferent del de la roda, de manera que el fre d’aquesta roda s’allibera.
b) Els components que incorpora un sistema ABS són:
• Unitat de comandament.
• Centraleta.
• Electrovàlvules (solen anar muntades en una unitat compacta anomenada grup hidràulic).
• Sensors de gir a les rodes. c) Gràcies a uns sensors, la unitat de comandament rep en tot moment informació de la velocitat de gir de cada una de les rodes.
33.- Activitat pràctica.
34.- Resposta oberta.

Aquesta ha estat l’última sessió del curs, recordeu de lliurar l’esquema del tema. Les activitats d’estiu les penjaré en breu al blog.

Bon estiu i cuideu-vos molt!

dimarts, 16 de juny del 2020

BIOLOGIA 3r

Activitats Biologia del 16 al 19 de juny.


Hola a tothom, espero que us trobeu molt bé.

Aquestes són les solucions a les activitats demanades a l’última sessió:

24.- L’únic mètode anticonceptiu que, a més, evita el contagi de malalties de transmissió sexual és el preservatiu masculí o condó, perquè evita el contacte directe entre el penis i la vagina.
25.- L’ús de roba molt ajustada no és un hàbit favorable. A les zones on sigui més ajustada, la humitat i la temperatura augmentaran.
26.- R. Ll.

Aquesta és l’última sessió, per acabar farem una fitxa de competències bàsiques. La trobareu amb aquest enllaç.



Cuideu-vos molt!

divendres, 12 de juny del 2020

BIOLOGIA 3r

Activitats Biologia del 12 al 16 de juny.


Hola a tothom, espero que us trobeu molt bé.

Aquestes són les solucions a les activitats demanades a l’última sessió:

18.- En el tercer trimestre.
19.- El zigot o cèl·lula ou és la unió d’un espermatozoide i un òvul. L’embrió es forma a partir del moment en què té lloc la implantació de la blàstula i fins a finals del segon mes. Quan en l’embrió es distingeixen la cara, els braços, les cames i els dits, rep el nom de fetus.
20.- Trenta-vuit setmanes.
21.- Perquè a les trompes de Fal·lopi és on s’alliberen els òvuls i on pot tenir lloc la fecundació. Per tant, si, per exemple, hi ha una anomalia que provoca l’obstrucció d’aquestes trompes, no es pot produir la fecundació.
22.- En els casos de l’esterilitat femenina, aplicaria la fecundació in vitro. En els casos de l’esterilitat masculina, la inseminació artificial.


Aquesta sessió heu de llegir les pàgines de la 127 a la 129 i posteriorment fareu les activitats de la 24 a la 26.

Cuideu-vos molt!